Crevillent (25/07/2024).- Crevillent presentó en la tarde de ayer miércoles 24 de julio la restauración realizada por parte del Instituto Valenciano de Conservación, Restauración e Investigación, organismo dependiente de la Conselleria de Educación, Cultura, Universidades y Empleo, de la imagen del Cristo de la Vida de la Parroquia de Nuestra Señora de Belén y de los Santos Apóstoles Pedro y Pablo, única imagen conocida en toda la Comunitat Valenciana realizada con caña de maíz. La restauración de dicha imagen ha sido un proceso de más de dos años, ya que presentaba un gran estado de deterioro. “La llegada del Cristo de la Vida a Crevillent, tras su cuidada restauración, es un momento significativo para nuestro patrimonio. Esta obra del siglo XVII enriquece nuestra historia y orgullo crevillentino. Nuestro patrimonio cultural religioso es el reflejo de nuestra identidad, de nuestras raíces y de nuestra historia” manifestó la alcaldesa de Crevillent, Lourdes Aznar Miralles.
El acto de presentación y bendición se llevó a cabo en la propia Parroquia y contó con la presencia de la alcaldesa de la localidad, Lourdes Aznar Miralles; la secretaria autonómica de Cultura, Pilar Tébar; el Obispo de la Diócesis Orihuela Alicante, José Ignacio Munilla y el párroco de Nuestra Señora de Belén, Joaquín Carlos. Pilar Tébar destacó la “relevancia singular de esta pieza única, una joya del patrimonio cultural de todos los valencianos, realizada con una técnica poco habitual en esta zona geográfica, que era prácticamente desconocida hasta la fecha y que ahora, gracias a la intervención del IVCR+i, se ha conseguido recuperar”. El obispo de la diócesis de Orihuela Alicante, José Ignacio Munilla, afirmó que “es una restauración magnífica” y abogó por “enamorarnos de la vida. Este Cristo simboliza la conexión entre la vida natural y la sobrenatural”.
La escultura es una pieza de tamaño natural que data de finales de siglo XVI o principios del XVII. Es de origen novohispano, procedente de Nueva España, actual zona del sur de México (Michoacán y la Ciudad de México). Una de las principales peculiaridades de esta imagen es que está hecha de caña de maíz, un material de uso inusual en Europa, pero no así en la zona novohispana, donde los indígenas se dedicaron a la confección de imágenes religiosas cristianas con los materiales con que realizaban sus ídolos, donde la principal zona productora de este tipo de esculturas es la región mexicana de Michoacán y ciudad de México. Otra singularidad de esta pieza es que cuenta en las extremidades con unas uñas de origen humano que pertenecieron a alguien que vivió entre 1436 – 1473, según las pruebas de Carbono 14 y, por tanto, a una persona anterior a la llegada de Colón a América en 1492. Se sabe, asimismo, que las uñas debieron pertenecer a una persona vegetariana o que, al menos, basaba la mayoría de su dieta en alimentos de tipo vegetal, según los análisis de Carbono 14, que permiten acotar estos aspectos.
“Se trata de dos peculiaridades que han sorprendido a los expertos durante el largo y complejo proceso de restauración realizado por el IVCR+i, que ha permitido devolver esta imagen en condiciones óptimas a su parroquia, donde todos los ciudadanos de Crevillent podrán disfrutarla y rendirle culto”, añadió Tébar.
Trabajo de restauración
La imagen llegó a la parroquia para suplir la carencia del Cristo de la Victoria del escultor Joan Flotats perdida tras la contienda de 1936. Sin embargo, el encargo de una imagen del Cristo de la Victoria al escultor Carles Flotats i Galtés, por parte de la familia Magro Espinosa, motivó que la imagen novohispana pasara a un segundo plano se retirase del culto.
Los trabajos de los técnicos del IVCR+i comenzaron con un estudio analítico previo mediante diferentes técnicas (tomografía computarizada, radiografías, análisis de pigmentos, fotografías mediante florescencia visible inducida por luz ultravioleta, cromatografía de gases, espectometría de infrarrojos, escaneado 3D). Todo ello permitió conocer los materiales de su estructura interna y los diferentes estratos de su composición. Tras estos trabajos previos, el proceso de restauración se inició con la protección de las zonas dañadas con riesgo de pérdida de policromía y su consolidación. Posteriormente, y con los resultados de los estudios analíticos, se procedió a eliminar hasta un total de diez capas de estratos pictóricos añadidos hasta llegar a la policromía original, efectuándose de forma mecánica y química. También se retiraron refuerzos de tela y estucos de cera pertenecientes a diferentes intervenciones anteriores.
Después se colocaron los dedos originales que se encontraban fracturados, y se llevó a cabo la reconstrucción de las pérdidas de soporte utilizando el material más afín al original, en este caso caña común (‘arundodonax’). Esto se logró gracias a un proceso de investigación sobre los materiales a utilizar por parte de los técnicos del IVCR+i con el objeto de conseguir un material compatible y duradero con el original.
Finalmente, se estucaron todas las lagunas y se reintegraron cromáticamente de manera discernible respecto de la policromía original y se aplicó una capa de protección con filtro ultravioleta para favorecer su conservación.
Crevillent presenta la restauració del Crist de la Vida per part del IVCR+i
- Aquesta imatge, que pertany a la Parròquia de La nostra Senyora de Betlem i dels Sants Apòstols Pere i Pablo, és única imatge coneguda en la tota la Comunitat Valenciana realitzada amb canya de dacsa
- L’alcaldessa de Crevillent, Lourdes Aznar Miralles, va manifestar que “l’arribada del Crist de la Vida a Crevillent, després de la seua cuidada restauració, és un moment significatiu per al nostre patrimoni. Aquesta obra del segle XVII enriquix la nostra història i orgull crevillentí”
- Pilar Tébar, secretària autonòmica de Cultura va destacar que “el treball del IVCR+i ha permés recuperar una joia del patrimoni cultural de tots els valencians”
- José Ignacio Munilla, Bisbe de la Diòcesi Oriola Alacant, va afirmar que “és una restauració magnífica” i va advocar per “enamorar-nos de la vida. Aquest Crist simbolitza la connexió entre la vida natural i la sobrenatural”
Crevillent (25/07/2024).- Crevillent va presentar en la vesprada d’ahir dimecres 24 de juliol la restauració realitzada per part de l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació, organisme dependent de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, de la imatge del Crist de la Vida de la Parròquia de La nostra Senyora de Betlem i dels Sants Apòstols Pere i Pablo, única imatge coneguda en tota la Comunitat Valenciana realitzada amb canya de dacsa. La restauració d’aquesta imatge ha sigut un procés de més de dos anys, ja que presentava un gran estat de deterioració. “L’arribada del Crist de la Vida a Crevillent, després de la seua cuidada restauració, és un moment significatiu per al nostre patrimoni. Aquesta obra del segle XVII enriquix la nostra història i orgull crevillentí. El nostre patrimoni cultural religiós és el reflex de la nostra identitat, de les nostres arrels i de la nostra història” va manifestar l’alcaldessa de Crevillent, Lourdes Aznar Miralles.
L’acte de presentació i benedicció es va dur a terme en la pròpia Parròquia i va comptar amb la presència de l’alcaldessa de la localitat, Lourdes Aznar Miralles; la secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar; el Bisbe de la Diòcesi Oriola Alacant, José Ignacio Munilla i el rector de La nostra Senyora de Betlem, Joaquín Carlos. Pilar Tébar va destacar la “rellevància singular d’aquesta peça única, una joia del patrimoni cultural de tots els valencians, realitzada amb una tècnica poc habitual en aquesta zona geogràfica, que era pràcticament desconeguda fins a la data i que ara, gràcies a la intervenció del IVCR+i, s’ha aconseguit recuperar”. El bisbe de la diòcesi d’Oriola Alacant, José Ignacio Munilla, va afirmar que “és una restauració magnífica” i va advocar per “enamorar-nos de la vida. Este Crist simbolitza la connexió entre la vida natural i la sobrenatural”.
L’escultura és una peça de grandària natural que data de finals de segle XVI o principis del XVII. És d’origen novohispano, procedent de Nova Espanya, actual zona del sud de Mèxic (Michoacán i la Ciutat de Mèxic). Una de les principals peculiaritats d’aquesta imatge és que està feta de canya de dacsa, un material d’ús inusual a Europa, però no així en la zona novohispana, on els indígenes es van dedicar a la confecció d’imatges religioses cristianes amb els materials amb què realitzaven els seus ídols, on la principal zona productora d’aquesta mena d’escultures és la regió mexicana de Michoacán i ciutat de Mèxic. Una altra singularitat d’esta peça és que compte en les extremitats amb unes ungles d’origen humà que van pertànyer a algú que va viure entre 1436 – 1473, segons les proves de Carboni 14 i, per tant, a una persona anterior a l’arribada de Colón a Amèrica en 1492. Se sap, així mateix, que les ungles degueren pertànyer a una persona vegetariana o que, almenys, basava la majoria de la seua dieta en aliments de tipus vegetal, segons les anàlisis de Carboni 14, que permeten delimitar estos aspectes.
“Es tracta de dos peculiaritats que han sorprés els experts durant el llarg i complex procés de restauració realitzat pel IVCR+i, que ha permés retornar esta imatge en condicions òptimes a la seua parròquia, on tots els ciutadans de Crevillent podran gaudir-la i rendir-li culte”, va afegir Tébar.
Treball de restauració
La imatge va arribar a la parròquia per a suplir la manca del Crist de la Victòria de l’escultor Joan Flotats perduda després de la contesa de 1936. No obstant això, l’encàrrec d’una imatge del Crist de la Victòria a l’escultor Carles Flotats i Galtés, per part de la família Magre Espinosa, va motivar que la imatge novohispana passara a un segon pla es retirara del culte.
Els treballs dels tècnics del IVCR+i van començar amb un estudi analític previ mitjançant diferents tècniques (tomografia computada, radiografies, anàlisis de pigments, fotografies mitjançant florescencia visible induïda per llum ultraviolada, cromatografia de gasos, espectometria d’infrarojos, escanejat 3D). Tot això va permetre conéixer els materials de la seua estructura interna i els diferents estrats de la seua composició. Després d’estos treballs previs, el procés de restauració es va iniciar amb la protecció de les zones danyades amb el risc de pèrdua de policromia i la seua consolidació. Posteriorment, i amb els resultats dels estudis analítics, es va procedir a eliminar fins a un total de deu capes d’estrats pictòrics afegits fins a arribar a la policromia original, efectuant-se de manera mecànica i química. També es van retirar reforços de tela i estucs de cera pertanyents a diferents intervencions anteriors.
Després es van col·locar els dits originals que es trobaven fracturats, i es va dur a terme la reconstrucció de les pèrdues de suport utilitzant el material més afí a l’original, en aquest cas canya comuna (‘arundodonax’). Això es va aconseguir gràcies a un procés d’investigació sobre els materials a utilitzar per part dels tècnics del IVCR+i a fi d’aconseguir un material compatible i durador amb l’original.
Finalment, es van estucar totes les llacunes i es van reintegrar cromàticament de manera discernible respecte de la policromia original i es va aplicar una capa de protecció amb filtre ultraviolat per a afavorir la seua conservació.
