Crevillent (05/08/2025).- El Ayuntamiento de Crevillent, en manos de la alcaldesa de la localidad, Lourdes Aznar Miralles, la concejal de Cultura, Mónica San Emeterio y la presidenta del Consejo Etnográfico, Ana Satorre, han recibido una generosa donación de manos de José Belmonte Belmonte en nombre de él y de su hermano Juan Antonio Belmonte, quienes han estado custodiando este material hasta el día de hoy.
Se trata de un conjunto de 16 volúmenes fechados entre 1879 y 1914, entre los que se encuentran 9 libros de cuentas y 7 libros “copiadores de cartas”, estos últimos son las cartas que emitían las empresas y que se calcaban para tener copias de las mismas. Todos pertenecen a la empresa crevillentina de Salvador Espinosa Mas, donde se pueden leer misivas escritas por el gerente dirigidas a los distintos empresarios con los que tenía relación y permite rastrear no solo el material que trabajaban y su fabricación, también permite conocer la dispersión de la producción de la empresa.
Destaca un conjunto relevante de cartas dirigidas a familiares que emigraron a diversas ciudades de España (Cayetano Mas de Barcelona, su cuñado); José Mas de Valladolid; Francisco Mas de Zaragoza; Antonio Mas de Córdoba. Estas cartas no solo brindan un vistazo a la vida de aquellos que dejaron su hogar en busca de nuevas oportunidades, sino que también reflejan las conexiones familiares y cómo se extendía la industria crevillentina por los distintos lugares de España. En ellas, se mencionan pedidos de materiales como pleita, piezas de filete, tela doble y materiales como el junco. Estos documentos pueden permitir y hacer visible la evolución de la industria crevillentina.
La Ley del Patrimonio Cultural Valenciano reconoce la importancia de los archivos en los museos como parte del patrimonio cultural del mismo y considera que deben ser centros de investigación que permitan recomponer el pasado. La investigación es una de las tareas básicas de los Museo, pues no se puede proteger, conservar ni difundir de manera adecuada el patrimonio sin conocerlo.
La alcaldesa de Crevillent, Lourdes Aznar Miralles destaca que “este conjunto es excepcional porque permite a futuros investigadores rastrear los materiales, los productos, la comercialización y datos económicos del origen de la industria alfombrera de finales del siglo XIX y principios del siglo XX. Y todo este conjunto va a formar parte del Museo de la Alfombra que se convertirá en un centro de referencia de investigación de este producto identitario de Crevillent”.
La primera edil, Lourdes Aznar, la regidora de Cultura, Mónica San Emeterio y la presidenta del Consejo Etnográfico, Ana Satorre, han agradecido profundamente a José y Juan Antonio Belmonte Belmonte esta donación y destacan su generosidad por contribuir a la preservación de nuestra herencia cultural, dado que materiales como este son de gran relevancia para comprender nuestra identidad y nuestra evolución industrial y porque nos permite ampliar y enriquecer los fondos municipales del Museo de la Alfombra.
El futur Museu de la Catifa rep un conjunt de llibres datats des de 1879 de l’empresa Salvador Espinosa Mas
- José i Juan Antonio Belmonte Belmonte donen un conjunt documental excepcional, datats entre 1879 i 1914, al Consell Etnogràfic Municipal per al futur Museu de la Catifa.
Crevillent (05/08/2025).- L’Ajuntament de Crevillent, en mans de l’alcaldessa de la localitat, Lourdes Aznar Miralles, la regidora de Cultura, Mónica San Emeterio i la presidenta del Consell Etnogràfic, Ana Satorre, han rebut una generosa donació de mans de José Belmonte Belmonte en nom d’ell i del seu germà Juan Antonio Belmonte, els qui han estat custodiant este material fins al dia de hui.
Es tracta d’un conjunt de 16 volums datats entre 1879 i 1914, entre els quals es troben 9 llibres de comptes i 7 llibres “copiadors de cartes”, estos últims són les cartes que emetien les empreses i que es calcaven per a tindre còpies d’estes. Tots pertanyen a l’empresa crevillentina de Salvador Espinosa Mas, on es poden llegir missives escrites pel gerent dirigides als diferents empresaris amb els quals tenia relació i permet rastrejar no sols el material que treballaven i la seua fabricació, també permet conéixer la dispersió de la producció de l’empresa.
Destaca un conjunt rellevant de cartes dirigides a familiars que van emigrar a diverses ciutats d’Espanya (Cayetano Mas de Barcelona, el seu cunyat); José Mas de Valladolid; Francisco Mas de Saragossa; Antonio Mas de Còrdova. Estes cartes no sols brinden una ullada a la vida d’aquells que van deixar la seua llar a la recerca de noves oportunitats, sinó que també reflectixen les connexions familiars i com s’estenia la indústria crevillentina pels diferents llocs d’Espanya. En elles, s’esmenten comandes de materials com pleita, peces de filet, tela doble i materials com el jonc. Estos documents poden permetre i fer visible l’evolució de la indústria crevillentina.
La Llei del Patrimoni Cultural Valencià reconeix la importància dels arxius en els museus com a part del patrimoni cultural del mateix i considera que han de ser centres d’investigació que permeten recompondre el passat. La investigació és una de les tasques bàsiques dels Museu, perquè no es pot protegir, conservar ni difondre de manera adequada el patrimoni sense conéixer-lo.
L’alcaldessa de Crevillent, Lorda Aznar Miralles destaca que “este conjunt és excepcional perquè permet a futurs investigadors rastrejar els materials, els productes, la comercialització i dades econòmiques de l’origen de la indústria catifera de finals del segle XIX i principis del segle XX. I tot este conjunt formarà part del Museu de la Catifa que es convertirà en un centre de referència d’investigació d’este producte identitari de Crevillent”.
La primera edil, Lourdes Aznar, la regidora de Cultura, Mónica San Emeterio i la presidenta del Consell Etnogràfic, Ana Satorre, han agraït profundament a José i Juan Antonio Belmonte Belmonte esta donació i destaquen la seua generositat per contribuir a la preservació de la nostra herència cultural, atés que materials com este so de gran rellevància per a comprendre la nostra identitat i la nostra evolució industrial i perquè ens permet ampliar i enriquir els fons municipals del Museu de la Catifa.